Desmentides

Emoticono Portada Disc desmentidesToni Marbà i la seva banda presenten el 2012 l’enregistrament sonor del seu primer treball musical,  Desmentides. El disc és una barreja d’intimitat i reivindicació sota el sedàs del refinament i la suggestió, on traspuen un conjunt de vivències i experiències humanes que connecten amb l’home contemporani.

Un bon exemple d’aquesta fusió íntima i social és la cançó que dóna nom al disc, Desmentides, una invitació a desemmascarar les mentides personals i col·lectives; les fal·làcies de la societat trasllueixen sota una lletra punyent i uns compassos musicals delicats.

 

 

No obstant això, la denúncia social no és el fonament del disc, tot i que la sinceritat i l’actualitat de les lletres no deixen indiferent a qui les escolta, com és el cas de les cançons Falses promeses, Temps de lluita, El meu futur o Invisibles. Aquests temes s’equilibren amb d’altres cançons on emergeix la part més personal del cantautor que, en un exercici de despullament, no dubta de mostrar el seu món interior. Cançons com ara Carícies, El silenci de la nit o Algun lloc, evidencien allò que és estimat, les palpitacions creatives i vitals d’en Toni Marbà, els racons de les llàgrimes silenciades i el gaudi amorós.

Alhora, cal destacar que el disc no és nomes una obra poètica musical, sinó també una obra pictòrica. Fruit del seva carrera de Belles Arts, Toni Marbà s’ha encarregat del disseny del cd. El llibret n’és una vertadera mostra, on les il·lustracions, fotografies i collage ajuden a endinsar-se i a comprendre l’obra musical. Original, simbòlic, delicat i molt treballat, la presentació externa del disc és un primer i aconseguit suggeriment per endinsar-s’hi.

Toni_B:N En Toni Marbà podria respondre als versos d’Enric Casasses: No admeto els vostres judicis / ni les vostres opinions, / jo no sóc de cap manera. És un músic fidel al que és, mai té pressa en allò que estima, potser per això el seu disc és un obra musical i literària profundament personal. Música delicada on la guitarra, el baix i la bateria sigil·losa, fan l’amor amb violes, llaüts i clarinets; lletres que ajuden a treure cortines de fum a la realitat, i molta, molta intimitat compartida. L’experiència és incomunicable, cal obrir  el caramel i posar-se’l a la boca.

Cassasses, Enric. BES NAGANA; Manifest contra la idea de restauració.